L'escriptor Quim Monzó ha fet un discurs marca de la casa: ironia i missatge. Un missatge que ha introduït, com qui no vol la cosa, a través d'un conte i no a través d'un discurs convencional en què obligatòriament hagués de parlar, per exemple, del caràcter dels catalans, dels autors catalans actuals i històrics, de la salut de la literatura i cultura catalanes, de la contribució de Catalunya a la construcció cultural d'Europa, de l'encaix de Catalunya a Espanya o de les meravelles de la cultura pròpia.
