El municipi de Gurb comprèn quatre antigues parròquies rurals: Sant Andreu de Gurb, Sant Julià Sassorba, Sant Cristòfol de Vespella i Sant Esteve de Granollers de la Plana. Segles enrere comprenia també la de Sant Bartomeu del Grau, que començà a formar batllia pròpia al segle XVII i des del 1840 forma un municipi independent amb Alboquers. El centre de tot aquest terme era el castell de Gurb (485 m), situat al cim del característic turó conegut pel Castell de Gurb, i s'alça darrere mateix de la vella església parroquial de Sant Andreu (563 m).
De l'antic castell de Gurb, coronat per una gran creu de fusta, no hi havia gairebé restes fins que fou excavat per un grup de gent de Gurb, el 1968. Aleshores aparegué la base d'una gran torre circular, fragments de muralla, els inicis d'un arc i la cisterna.
La història de Gurb comença molt aviat. La documentació fa esment del castrum Gorbi o Gurbi a partir del 886. L'església i parròquia de Sant Esteve de Granollers és documentada des del 903, la de Sant Julià Sassorba des del 917, la de Sant Cristòfol de Vespella des del 936, i la de Sant Andreu de Gurb des del 942.
El 1820 el terme de Gurb es constituí municipi, amb les antigues parròquies de Gurb, Vespella, Sassorba i Granollers de la Plana, al qual s'uniren el 1840 les antigues quadres de Vilagelans, de la mateixa parròquia i de Golomers.
LLOCS D'INTERÈS:
Creu de Mitjavia, Camí de la Cerdanya:
"Sembla ser que aquesta devia ser la segona via romana que, sortint de la ciutat pel nord, comunicava Osona amb la Cerdanya a través del Ripollès.
El Castell de Gurb
Tothom coneix el castell de Gurb per ésser aquest el nom de l'encimbellat turó que fa d'espona, per ponent, a la parròquia de Sant Andreu de Gurb i que s'enlaira fins a 833 m d'altitud.
La creu que fa un segle que el corona fa que alguns el coneguin com el turó de la creu de Gurb. La petita serralada, que té el seu cim més meridional en l'anomenat pròpiament turó del castell, acaba amb un potent rocam que fa de suport a les restes de l'edificació i, en temps remots, contribuïa a la seva inexpugnabilitat.
La mina del castell de Gurb
Molts asseguren que hi ha una mina que va des del castell de Gurb fins al Mont-ral, i molts d'altres , en canvi, diuen que va fins als Felius. Arribi allà on arribi, la mina era feta en temps dels moros -igual que el castell- i servia per anar d'un lloc a l'altre; però molt especialment servia per escapar-se del castrell quan hi havia problemes de setges o guerres. Ara hi ha trossos ensorrats i no es pot fer servir, però durant la guerra encara s'hi havia amagat força gent.
El Pont de Torroella o del Diable
"Molt ben amagat entre els camps dels plans de Torroella o de Palau, hi ha un pont molt vell: és romànic. Aquest pont travessa la riera dels Sorreigs una mica abans de la seva desembocadura al Ter.
