Hem escoltat el testimoni de la Goya Martínez, que té 55 anys i fa tres anys que està a l'atur, i el Francisco Domingo, de 51 anys i que no treballa des del juliol passat. Una de les conseqüències de la crisi econòmica, possiblement la més sagnant, és l'atur. Una xacra que afecta de manera particularment cruel les persones de més de 45 anys. En un món competitiu, en què la joventut és un valor gairebé absolut, arribar a certes edats implica per a molta gent una mena de condemna a la marginació laboral, potser per sempre. Per tant, ens trobem amb un col·lectiu de milers de persones que, amb experiència, força i il·lusió per seguir treballant, topen amb un veritable mur de rebuig per part de les empreses, que ni tan sols es prenen la molèstia de rebre'ls o escoltar-los, cosa que provoca frustració, desànim i indignació. Què ha de fer, una persona que es troba en aquest cas? Quines sortides li poden donar, les diferents entitats i administracions?