Ens pots seguir a Facebook : https://www.facebook.com/pages/Corresendes-de-Xeresa/132908043422178
El Mondúver, a voltes escrit Montdúver, és un massís muntanyós situat a la comarca de la Safor, a 841 metres d'altura. El cim pertany al terme de Xeresa, tot i que els termes municipals de Barx i Xeraco ocupen gran part de la muntanya.
El nom de "Mondúver" és mencionat al llibre de Joanot Martorell Tirant lo Blanc en la persona fictícia del Marqués del Mondúver.
La serra del Mondúver actua com a nuc muntanyós on conflueixen els sistemes ibèric i bètic. Interferència d'ambdues direccions (NO-SE i SO-NE), entre les valls de Barx i de Valldigna, que es fa més evident a la part occidental on es visible la gran falla sud-valenciana.
Es tracta d'un massís cretaci on destaques les potents formes càrstiques com els poljes de la Drova, de Barx i les Foies; les coves del Parpalló i de les Mallaetes. També gran quantitat de dolines i profundes simes per on es filtren les aigües que després brollaran en forma de surgències als peus del Mondúver, com la Font de Simat on naix el riu Vaca que rega tota la Valldigna.
Si bé el seu cim pertany al terme municipal de Xeresa, bona part de la muntanya correspon als de Barx, Xeresa i Xeraco. Es pot pujar al seu cim mitjançant un camí asfaltat que parteix del lloc conegut com La Drova. Des de dalt s'estenen les magnífiques platges mediterrànies de Xeraco i Gandia, i és possible gaudir d'unes vistes magnífiques de tot el Golf de València, que inclouen el cap de Sant Antoni, la ciutat de València i, si el dia presenta una bona visibilitat, l'illa d'Eivissa.
El Mondúver i els seus voltants compten amb múltiples vestigis relatius a la seva ocupació humana des dels més remots temps. Abundaven ja llavors les fonts i la gran altura del Mondúver que fa a la costa mediterrània facilitava la defensa dels antics poblats. En la Cova del Parpalló es troba un dels principals escenaris de la prehistòria valenciana. Consisteix en una gran caverna, situada al vessant sud de la muntanya, a la qual s'accedeix per una boca d'entrada d'uns quatre metres d'ample i deu d'alçada. Va ser excavada entre 1929 i 1931 i està considerada com un dels més importants jaciments prehistòrics corresponents al Paleolític valencià.
Allà es va apostar al gener de 1097 un exèrcit almoràvit al comandament de Muhammad ibn Tasufin per assetjar el senyor de València Rodrigo Díaz el Cid i al rei d'Aragó Pere I, propiciant la Batalla de Bairén en la qual les forces cristianes van derrotar a les almoràvits.
